Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 2.338
|
111.
Oracions de relatiu adjectives i substantives
Font
Fitxes de l'Optimot
Hi ha dos tipus d'oracions de relatiu: les adjectives i les substantives.
Les oracions relatives adjectives modifiquen un sintagma nominal que fa d'antecedent. Per exemple:
El gos que borda és marró (que borda modifica el gos).
La fruita que té a la nevera s'ha fet malbé (que té a la nevera [...]
|
|
112.
Ortografia de x (xeix) i ix
Font
Fitxes de l'Optimot
El so de x a arxiu o guixar s'escriu x a principi de mot (xarop, xocolata; Xina) i darrere de consonant (bolxevic, marxar; Elx).
Cal tenir present, però, que darrere de vocal s'escriu el dígraf ix: baixar, caixa, coix, coixí, maduixa, queixa, reixa, uixer; excepte darrere de i: clixé, guix [...]
|
|
113.
Pronúncia dels mots prefixats i compostos
Font
Fitxes de l'Optimot
En general, a l'hora de pronunciar els mots prefixats, com ara semicercle, i els mots compostos, com economicosocial, es manté l'accent del formant de la dreta, és a dir, es conserva la vocal tònica d'aquest formant (cercle, social, respectivament), mentre que l'accent del formant de l'esquerra es [...]
|
|
114.
Règim dels verbs trucar i telefonar
Font
Fitxes de l'Optimot
Els verbs trucar i telefonar, quan signifiquen 'establir comunicació per via telefònica', són intransitius i porten un complement indirecte que expressa la destinació. Per exemple:
La teva germana ha trucat fa poc: truca-li!
No telefonis a l'àvia ara, que no hi serà.
Malgrat que, actualment [...]
|
|
115.
topònims i gentilicis del País Valencià
Font
Fitxes de l'Optimot
Ademús: ademusser -era
Aiora: aiorí -ina
Alacant: alacantí -ina
Alacantí, l': alacantí -ina
Albocàsser: bocassí -ina, albocassí -ina
Alcalatén, l': de l'Alcalatén
Alcoi: alcoià -ana
Alcoià, l': alcoià -ana
Alcora, l': alcorí -ina
Alt Maestrat, l': maestratenc -enca
Alt Millars, l': de l'Alt Millar [...]
|
|
116.
Variació dialectal de nosaltres i vosaltres
Font
Fitxes de l'Optimot
Els pronoms personals forts nosaltres i vosaltres presenten formes diverses segons cada parlar. Algunes d'aquestes variants són:
nosaltros, nosatros, nosatres, naltres, naltros, nantres, nantros, natres, natros, noltros, mosaltros, mosatros, moatros, matros
vosaltros, vosatros, vosatres, valtres [...]
|
|
117.
'el Figueró i Montmany' o 'Figaró-Montmany'?
Font
Fitxes de l'Optimot
.
Així mateix, la forma oficial suprimeix inadequadament l'article el, que forma part del topònim, i la relaciona amb el segon topònim, Montmany, per mitjà d'un guionet, mentre que la relació entre tots dos topònims s'hauria d'indicar per mitjà de la conjunció i, el Figueró i Montmany (com és habitual en [...]
|
|
118.
'sempre i quan' o 'sempre que'?
Font
Fitxes de l'Optimot
La locució conjuntiva sempre que s'usa per expressar una condició. Per exemple:
Hi anirem demà, sempre que no plogui.
El partit començarà de seguida, sempre que no torni a haver-hi problemes de llum.
Amb aquest valor condicional també es pot fer servir la construcció formada amb conjunció si i [...]
|
|
119.
'Vulpellac, Fonteta i Peratallada' o 'Forallac'?
Font
Fitxes de l'Optimot
La denominació oficial d'aquest municipi del Baix Empordà és Forallac.
Contràriament, la forma normativa d'aquest nom de municipi ?format per tres topònims ben documentats històricament, Vulpellac al segle X, Peratallada al segle XI i Fonteta al segle IX? és Vulpellac, Fonteta i Peratallada, ja [...]
|
|
120.
'De' partitiu / 'una pilota blava i una negra' o 'una pilota blava i una de negra'?
Font
Fitxes de l'Optimot
La preposició de es fa servir en casos de coordinació en què s'omet el nucli nominal d'un dels components de la coordinació i també el verb (i, per tant, no hi pot haver pronominalització). Per exemple:
Tinc una pilota blava i una de negra. (i no ...i una negra)
Dibuixa dos triangles petits i un [...]
|
